Fi de l'etapa i del bloc.

Com 1r batxillerat i aquest han passat tant ràpids que ja ha sigut l’hora de dir adéu amb aquest bloc, on hem anat anotant tots els articles que fèiem a la classe d’història del nostre institut.

La nostra professora per l’últim article ens ha marcat tres temes per parlar, un és la valoració personal en quin moment s'acaba la transició, seguidament la valoració de la qualitat política del país, d'aquesta democràcia d'Espanya i finalment el nostre comiat.

La transició és el període de la història contemporània d'Espanya en el qual es va dur a terme el procés pel qual el país va deixar enrere el règim dictatorial del general Francisco Franco i va passar a regir-se per una Constitució que instaurava un Estat social i democràtic de dret. Aquesta fase constitueix la primera etapa del regnat de Joan Carles I.

En la meva opinió, penso que la Transició va acabar quan el govern de Felipe Gonzalez va finalitzar, assolit el govern de la democràcia.

El segon tema a parlar, era fer una valoració de la qualitat política d'aquest país, com es Espanya. Buscant informació m’he trobat una noticia on el seu titular hi deia: “La democracia española no es apta para el consumo humano”. Ja que la raó es que cada vegada són més nombrosos els espanyols que es veuen abocats a votar a una dreta o una esquerra que no els agrada i que des de fa temps la dreta s'ha vingut de cantant pel model organitzatiu de màfia, i l'esquerra, pel de secta, segons hagi predominat més el culte al negoci o al líder.

La transició també ha estat la gran festa de la corrupció, fins al punt de convertir-se en l'autèntic eix vertebrador del país i peça clau del sistema "democràtic" per pastar fidelitats.

I la pregunta que es planteja: ¿ Estem els espanyols predestinats a perdre la democràcia, com abans la guerra i després la Transició?

Sembla que sí.

I per finalitzar, m'acomiado d'aquest bloc. He après moltes coses noves que m'han fet reflexionar, i buscar informació sobre opinions d’Espanya i del món i la cultura en general. Ja que també ha tingut les seves dificultats fent aquest bloc s’ha pogut anant assolint els coneixements que se’m demanava. M'acomiado, deixaré aquest bloc poder en el futur quan el miri em farà gràcia veure’l per recordar tot el que vaig fer en aquesta assignatura durant el curs de 2n de Batxillerat.

Gràcies! Fins una altra!

“Podem dir que el règim franquista va ser el responsable directe del creixement econòmic espanyol.”

A classe, la professora d’història ens va dir que analitzéssim la següent frase: “Podem dir que el règim franquista va ser el responsable directe del creixement econòmic espanyol.” I dir el que en pensàvem.

Aquest creixement va ajudar en el marc polític de la dictadura, on garantia una conflictivitat laboral molt reduïda i uns salaris més baixos que als països veïns. Tot això va permetre uns beneficis a les empreses més elevats i va estimular la inversió de capitals, en l'estranger.

Jo penso que va ser no va ser el responsable directe sinó i una conseqüència de la integració d’Espanya en el mercat internacional i de poder treure’n el benefici de  la situació que estava vivint Espanya.

El Ministerio de Defensa acoge una charla que justifica el golpe de Franco, "un militar prudente y profesional".

El Ministeri de Defensa ha acollit aquest dimarts una conferència sobre el cop d'Estat del 18 de juliol que ha assenyalat a la II República com a culpable. Aquesta xarrada ha sigut donada per l'historiador Stanley Payne.La tesi central de la xerrada destaca el que van ser els representants del règim democràtic, i no els que es van alçar en armes, els responsables que esclatés la Guerra Civil a 1936.

Segons l'historiador ha acusat els partits d'esquerres de manipular els resultats de les eleccions de febrer de 1936 per decantar del costat del bloc d'esquerres -va guanyar el Front Popular per un estret marge-, d'arraconar a les Corts als diputats de dretes i d'il·legalitzar organitzacions d'extrema dreta entre les quals ha citat a Falange, que Franco convertiria després en un dels pilars del seu règim. 

També ha assegurat que els colpistes intentaren dialogar amb l'executiu, en concret amb persones afins al president de la República, Manuel Azaña, sense èxit, perquè el Govern "desitjava" l'alçament militar.

Payton ha elogiat l'extraordinària paciència de l'Exèrcit i del mateix Franco, un militar "molt prudent i professional" que va rebutjar l'alçament militar i la intervenció de les Forces Armades en la política fins que va entendre que s'havia produït un "col·lapse de l'Estat".

Durant la seva xerrada, Stanley Payne ha fet una exposició dels fets que, segons ell, van conduir al cop militar del 18 de juliol i al consegüent esclat de la Guerra Civil, de la qual ha responsabilitzat el Govern d'esquerres de l'època per la seva "destrucció" de la democràcia.

Sobre la Segona República, Payne ha sentenciat en un acte en el qual estaven prohibides les fotos, que va ser un "frau democràtic" que va omplir la policia "d'individus a l'estil de les SS" nazis.

Payne ja a la democràcia, va girar cap a posicions extremistes i va recolzar en públic la tasca d'investigadors com Pío Moa, que elogiaven el franquisme i acusaven a l'esquerra de ser la responsable del cop d'Estat del 18 de juliol i de la Guerra Civil.

He tornat

Bé després de quasi un any sense no dir res... Torno a ser aquí! A continuar aquest blog d'història on us informava de tot el que anem fent i donant-vos la meva pròpia opinió de diferents temes. Canviant el petit detall del fet que estic a 2n de Batxillerat l'últim any que em queda amb aquest institut. Bé això és el que volia dir per començar una altra vegada de nou el blog.

Crac del 29 i la Crisi actual.

El crac del 29 va ser una caiguda de la borsa un dijous negre que va ser una depressió per a tothom. Actualment estem vivint la crisi del 2008.
Aquesta activitat la vam fer per fer la comparació sobre aquests dos conceptes i veure coses diferents de cada un. El crac del 29 ja el vam fer l'any passat però aquest any ho hem relacionat amb la crisi. El que teníem de fer era valorar i quina va ser la pitjor de totes dos.
Fer aquesta activitat vam veure les característiques de cada una, i les diferencies, ja que algunes coses tinguin semblança.

Rebelión en la granja

Després de fer el tema de la Primera Guerra Mundial, ens va tocar fer la Revolució Russa que ja la vam fer l'any passat, i aquest any per tornar a tocar el tema, ens va fer buscar una mica d'informació i per a què no es fes molt pesat, ens va ficar una pel·lícula. Jo em pensava que seria una d'aquelles pel·lícules antigues i que costessin d'entendre, però va ser una de dibuixos animats, que per mi em va resultar més fàcil d'entendre aquest tema molt millor. La pel·lícula va ser aquesta:

La pel·lícula tracta d'un senyor que és l'amo de la granja anomenat Sr. Jones, era un home que bevia molt. Va arribar un dia que no els va voler donar menjar als animals. I els animals en veure que els estava abandonant, es van reunir i tots escoltaven al porc més gran que es deia Major. Els hi va dir que lluitessin que tenien el dret, que es revolucionessin fort. Seguidament es va morir. Els animals fan cas a Major i es revelen, els porcs es van convertir amb els líders. Però dos porcs volien el poder, un es diu Napoleó que vol ser el que mana. I l'altre es diu Bola de Neu que vol que s'eduquin els animals i fer un molí per independitzar-se. Napoleó s'agafà uns gossos per ser protegit.

Bola de Neu acaba morint, i Napoleó es queda el poder. Els altres animals de la granja treballen molt construint el molí menys els porcs. Acaba que els porcs s'acaben comportant.
Després de veure aquesta pel·lícula la vam relacionar bastant amb la Revolució Russa. Vam respondre preguntes sobre la pel·lícula i la comparàvem amb la vida real. Com he dit abans, m'ha servit bastant veure la pel·lícula per entendre-ho.

PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Bon any a tothom!!!


Abans de començar les vacances de Nadal vam fer dues activitats relacionades amb la Primera Guerra Mundial. La primera activitat era un joc online que anava fent preguntes tipus test, on eres el Kàiser alemany i et contava el percentatge de cada pregunta que feies contrari del Kàiser el percentatge podia restar i sumar. La diversió d'aquest test era si acabaries provocant la primera guerra mundial i si restava el percentatge, no provocaries res. 


La segona activitat, tractava d'un còmic en anglès entre països que van pertànyer i que havien lluitat a la Primera Guerra Mundial, havíem d'anar numerant les vinyetes i explicar-les una per una, sobre que enteníem de cada vinyeta. A les vinyetes explicava com començava, com es desenvolupava i com acabava. Hi havia 53 vinyetes contant l'ultima, que hi deia: Continuarà. Que llavors ja passàvem a la 2a guerra mundial. 


Per mi, les dues activitats em van resultar útils per saber més de la guerra mundial, ja que les dues eren treballant amb l'ordinador i així la classe és més divertida.